Elogi de la ciència lenta

Avui he pensat en aturar-me una mica a pensar. Compartiré amb vosaltres el que és una reflexió que fa temps que faig. Té a veure amb la ciència en general i també amb una filosofia de vida que tinc ganes de compartir.

Fa uns anys, quan les meves filles eren més petites vaig llegir un molt bon llibre sobre educació: “Elogi de l’educació lenta” de Joan Domènech, està basat en un altre llibre molt conegut, “Elogi de la lentitud” de Carl Honoré. En aquest últim Carl Honoré realment elogiava la lentitud. El llibre recollia la importància de viure realment la vida, que de vegades ‘perdre el temps’ no és ‘perdre el temps’, i elogiava el moviment slow en totes les seves facetes. Però, en aquest cas la lentitud no és baixar la velocitat de tot el que fem a la vida, sinó dedicar el temps necessari a cada acte, a cada acció, a cada relació que tenim. Carl Honoré explica que ell es va aturar a reflexionar quan es va adonar que explicava els contes al seu fill a corre-cuita, com una tasca més a la llista del dia.

Una de les frases que més em va impactar del llibre de Joan Domènech és:  “Més, abans i més ràpid no són sinònims de millor”. Aquesta reflexió crec que és molt important per a l’educació, a tenir en compte per part dels mestres i per part dels pares. Que els nens aprenguin a llegir abans no és sinònim de millor, que aprenguin a resoldre equacions abans i més ràpid no és sinònim de millor. Que es dediquin moltíssimes hores a la setmana a fer anglès o matemàtiques potser no és sinònim de millor. Què planteja doncs, Domènech en el seu llibre? Cada cosa té el seu temps i fins i tot cada cosa pot tenir el seu temps per a diferents persones, no ens hem de preocupar tant de la immediatesa com del resultat final.

I ara pensareu, i perquè aquestes reflexions en un blog de divulgació científica? Doncs crec que a la ciència en general li aniria bé de tant en tant aturar-se a reflexionar i fer també una mica d’autocrítica. En ciència, també cal tenir en compte que les coses necessiten prendre’s un temps, per fer els experiments i investigacions ben fetes, per treure unes conclusions reflexionades, i potser de vegades caldria aturar-se una mica a reflexionar i pensar si realment aquella publicació que està a punt de sortir l’hem preparat amb el temps adequat. La ciència requereix temps per pensar, per fer-se les preguntes adequades, per trobar un nou enfocament…

No vull dir amb això que les coses no es facin bé, vull dir que la vida i la societat d’avui en dia ens empeny a una velocitat que moltes vegades no és l’adequada. I això passa a la vida en general, a l’educació, a la ciència, i a molts altres àmbits.

La bona notícia és que molta gent ja s’ha aturat a pensar. En aquest manifest uns quants científics també demanen que la ciència requereix temps:

Science needs time

I per acabar, compartiré un trosset del meu llibre preferit. És Momo, un llibre meravellós de Michael Ende publicat l’any 1973 i que podria ser el llibre de capçalera del moviment slow.

En un moment determinat Beppo Escombiaire li diu a la nena:

“Veus Momo, a vegades tens al davant teu un carrer que et sembla tan terriblement llarg que penses que mai podràs acabar d’escombrar-lo. Llavors comences a donar-te pressa, més pressa,……no pares. Cada cop que aixeques la vista, veus que el carrer continua igual de llarg. T’esforces més encara, comences a tenir por i al final t’has quedat sense alè. I el carrer continua estant per endavant. Així no s’ha de fer. Mai s’ha de pensar en tot el carrer a la vegada. Entens? S’ha de pensar en el pas següent, en la inspiració següent, en la següent escombrada. Llavors és divertit: això és important, perquè, d’aquesta manera es fa bé la feina i així ha de ser. De sobte, pas a pas, s’ha escombrat tot el carrer. Un no s’ha adonat de com ha estat, però no s’ha quedat sense alè. Això és important.”

Si heu arribat fins a aquest punt, només dir-vos que crec que val la pena incorporar algunes de les propostes del moviment slow a totes les facetes de la vida. A la Ciència també, així no ens quedarem sense alè.

Si tens temps, et recomano que llegeixis algun dels llibres que he esmentat abans.

Si creus que no tens temps, et recomano aquesta TED talk de Carl Honoré:

TED Talk Carl Honoré.

Advertisements

One thought on “Elogi de la ciència lenta

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s