La doble hèlix d’ADN

“No ha escapat a la nostra atenció que l’emparellament concret que hem proposat suggereix immediatament un possible mecanisme de còpia per al material genètic”. Aquesta frase és la darrera d’un article científic realment rellevant per a la biologia. És l’article en què l’any 1953 Watson y Crick van descriure l’estructura de l’ADN. Anys més tard van rebre el premi Nobel juntament amb Maurice Wilkins per ser els primers en descriure l’estructura de doble hèlix que caracteritza la molècula d’ADN, però el seu descobriment, va estar recolzat per unes imatges obtingudes prèviament per Rosalind Franklin, que va morir de càncer sense haver rebut el reconeixement que mereixia.

Com podeu intuir el descobriment de l’estructura de l’ADN té darrera una història tan interessant com les sèries d’avui dia. Siddhartha Mukherjee aconsegueix descriure-ho com una novel·la en el meravellós llibre “El Gen. Una història íntima”. Recomano aquest llibre a tots els que estigueu interessats en la història de la ciència, i de la genètica especialment.

Vull remarcar la importància de l’estructura de l’ADN, aquesta molècula ja es coneixia abans de la publicació de l’article de Watson i Crick, però la seva simple composició no semblava donar cap informació de la seva importància per a la transmissió de la informació genètica, generació rere generació. En canvi, en descriure la seva estructura, es va intuir ràpidament que l’elegància i senzillesa de la seva estructura, així com l’aparellament sempre igual de les quatre bases que en formen part desentrallava el secret de la transmissió de la informació genètica.

Anem una mica més enllà, la doble cadena d’ADN, està formada per un esquelet de sucres i fosfats enllaçat a la part interna per parelles de bases ( A adenina, G Guanina, C Citosina, T Timina), que sempre s’emparellen igual, la A amb la G, i la C amb la T. I aquí està el truc, si aquesta cadena s’obre per la meitat, qualsevol dels dos filaments d’ADN pot fer de motlle per fer noves cadenes, permetent així fer còpies del material genètic.

La molècula d’ADN és molt llarga i fina, de fet, en cada cèl·lula del nostre cos hi tenim dos metres d’ADN. Així doncs, com hi caben dos metres de molècula a dintre del nucli cel·lular? doncs resulta que la doble hèlix és l’estructura primària de l’ADN, i aquesta mena de filament s’entortolliga sobre ell mateix, però no us penseu que és com un cabdell de llana. L’ADN queda recollit en els cromosomes, però aquest tema el deixo per a més endavant.

Vull tornar a Rosalind Franklin, la seva història és un retrat del que ha passat amb les dones dedicades a la ciència, gairebé sempre en un segon pla, tot i fer ciència de primera amb moltes més dificultats que els seus col·legues homes. Però ella va ser la primera en fotografiar amb tècniques de raigs X una molècula d’ADN, i a través d’aquella fotografia es va confirmar l’estructura helicoïdal de la famosa molècula. Podem llegir una mica més sobre aquesta magnífica científica aquí:

Recordando a Rosalind Franklin.   Del Blog Mujeres Con Ciencia

ADNs

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s