Un dia al laboratori

Ja us he parlat de que el nostre grup es dedica principalment a la Bioinformàtica, però us he de confessar que al grup també tenim biòlegs de bata! Doncs sí, tenim un wet lab, o sigui un laboratori humit o experimental, però nosaltres li diem wet lab que és més curt i més cool.

Així doncs, ahir vaig aprofitar per passar una bona estona al wet lab amb les meves companyes, l’Erika i la Mari. Va ser súper interessant per mi que sempre les veig des de fora. Justament, també hi havia un estudiant de Batxillerat que ha vingut a aprendre per al seu treball de recerca.

Us preguntareu perquè un grup de Bioinformàtica també té un wet lab. Doncs perquè hi ha resultats que s’obtenen amb ordinador que s’han de validar, és a dir, un cop trobats uns resultats per mitjà de l’anàlisi de moltes dades o de la simulació computacional, cal dissenyar un experiment amb la finalitat de reproduir aquests resultats. També ens pot interessar ‘fabricar’ les mostres d’on prendre les dades al laboratori per a després fer l’anàlisi computacional.

Ara, us explicaré una part molt petita d’un experiment ja que aquests poden durar mesos. Aquesta és una de les raons per la que la ciència requereix els seus temps, d’això us en vaig parlar fa un temps en aquest post. “Farem una Immuno” em diu l’Erika, jo he sentit moltes vegades aquesta expressió però realment no tinc ni idea de què és.

Així doncs, entrem al ‘labo’, elles es posen els guants, “avui jo aspiro” comenta l’Erika, tot és ple de pots, i comencem. “Jo aspiro el medi perquè pot tenir proteïnes, per tant ho hem de rentar, aquí al fons hi ha un petit vidre que conté les cèl·lules”. Mentre m’explica l’Erika va aspirant un medi que té l’aspecte d’una gelatina bastant flonja, i la Mari va introduint un líquid totalment transparent, i sí, si t’hi fixes molt bé al fons del recipient hi ha un vidret rodó molt petit, allà hi ha les cèl·lules. “Aquest líquid per rentar què és?” pregunto jo, “simplement és com un sèrum, és un isotònic”.

Repeteixen el procés, però ara crec que hi posen alguna altra cosa, calculen el temps. “Ara que tenim 5 minuts, t’explico”, em diu l’Erika. ” El que estem fent és una Immunofluorescencia“, i comença a dibuixar una cèl·lula en el paper. “Tenim la cèl·lula enganxada a la placa, amb la seva membrana i el nucli a dins. Volem marcar una proteïna concreta, per exemple, i això ho farem amb un anticòs que està preparat per reconèixer aquesta proteïna i acoblar-s’hi, però l’anticòs ha d’entrar a la cèl·lula, i per a què pugui entrar ho fem de la següent manera: utilitzem un producte que serveix per fixar les proteïnes que hi ha a la cèl·lula, després hi posem un detergent que ‘treu’ tots els lípids però no les proteïnes, de manera que ens queda la cèl·lula amb ‘forats’ a les membranes, com si tingués un esquelet de proteïnes. Així hem aconseguit que el nostre anticòs pugui entrar fins al nucli. Aquest anticòs és el que s’acoblarà a la nostra proteïna d’interès, i després tenim un altre anticòs secundari, que s’acobla al primer, que és el que aportarà la fluorescència. Amb aquest mètode podrem reconèixer la proteïna pel color fluorescent de l’anticòs sota el microscopi.”

En realitat enmig d’aquesta explicació ens hem parat dues vegades, “Ei! que han passat els 5 minuts!” s’ha aturat l’explicació per al pas del detergent i quan han acabat hem seguit amb l’explicació. “En realitat depenent del protocol hi ha alguns passos que es canvien una mica però la idea és aquesta. Per saber que estem dins del nucli, també posarem una fluorescència que interaccioni amb l’ADN, d’aquesta manera tindrem el nucli ‘tenyit'”.

Nosaltres amb aquest experiment el que estem intentant veure és com ha quedat de danyat l’ADN d’unes cèl·lules tractades amb un producte que es fa servir en Quimioteràpia, la Temozolomida. També volem veure la capacitat que tenen les cèl·lules per reparar aquest dany en l’ADN. L’estudi dels mecanismes de dany i reparació de l’ADN és una de les línies de recerca del nostre grup. Com que encara estem a la fase de disseny de l’experiment, de moment estem provant si l’experiment funciona, quines dosis de Temozolomida posem, quant de temps deixem actuar el fàrmac i quant en deixem passar per veure com el dany es va reparant, i altres aspectes que poden fer que l’experiment funcioni o no.

El que a mi m’ha cridat més l’atenció, és que l’Erika i la Mari tenen claríssim que allà al recipient estant passant moltes coses, que si fixem, que si ‘rentem’ els lípids, però en realitat allà dins no es veu res, amb prou feines es pot distingir en alguns moment la placa de vidre que conté les cèl·lules. M’han dit que demà ho podré veure al microscopi, quines ganes que en tinc!

Advertisements

2 thoughts on “Un dia al laboratori

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s