Ferran Muiños: “Un problema és un viatge fascinant”

El Ferran és un dels matemàtics del grup, per això quan parla d’un problema, no es refereix a no entendre’s amb la família o a no arribar a final de més, es refereix a un problema matemàtic. Durant força temps ha estat l’únic matemàtic al grup, i per aquest motiu té un paper molt important, tothom acostuma a adreçar-se a ell quan té dubtes sobre si està modelitzant bé, si està fent servir les dades correctament o si una anàlisi està ben interpretada. Això ens pot fer pensar en un típic (o estereotípic) científic seriós, molt intel·ligent i molt inaccessible. Però no és pas així. Seriós, sí que ho és una mica, intel·ligent, també ho és una estona, però inaccessible, res de res. El Ferran potser parla poc, també parla a poc a poc, però és una persona molt propera, molt amable i sempre té temps per als altres integrants del grup. Ja sigui amb la Núria, la cap del grup, o ja sigui amb un estudiant fent una estada de dos mesos, sempre està obert a parlar de matemàtiques amb paraules entenedores.

Un dia coincideixo amb ell a l’oficina després de força mesos de no veure’ns més que a través de la pantalla de l’ordinador. Jo que li demano de fer-li una entrevista. Fa un somriure sincer, i em respon que sí, que quin orgull, i aquesta resposta, la veritat, és que em fa sentir molt bé. Sento que valora la tasca que faig i m’afalaga una mica, i bé, un afalac sempre és bo de sentir. Us he de confessar que fa molt de temps que tinc ganes d’entrevistar-lo.

Passen els dies i finalment tornem a coincidir i trobem una estoneta per parlar. El Ferran parla molt pausadament, amb un to de veu tirant a fluix, i de tant en tant, s’atura i fa una pausa una mica llarga, el seu cap sempre està en funcionament, buscant la paraula exacta, la més acurada, com si la frase mateixa fos una fórmula matemàtica.

Sempre he pensat que les matemàtiques et devien agradar des de ben petit, és així, o m’equivoco? Com és que vas estudiar la carrera de matemàtiques?

Les mates sempre m’han agradat, sempre he tingut habilitat per a les mates. Però la veritat és que crec que m’agradaven pel motiu equivocat: quan vaig descobrir com eren verdaderament les mates encara em van agradar més. Per la qual cosa vaig estar molt content d’haver pres aquesta decisió encara que fos per les raons equivocades.

Què vols dir, per les raons equivocades?

Quan estàs al cole aprens les mates com una sèrie de regles i manipulacions, i pots tenir més o menys habilitat d’aprendre com funcionen, però realment, això, no és com són les mates. Les mates tenen quelcom de més profund. A la carrera vaig descobrir què són les mates de veritat. Què implica fer mates. Quin és el valor de la imaginació. Tens unes regles que són molt flexibles i és molt interessant presenciar com passes de no entendre alguna cosa a entendre-la. És com un viatge, un problema és un viatge fascinant, quan et planteges un problema no tens ni idea del que faràs per resoldre’l, després d’un procés, ja entens com funciona, i pots deduir-ne unes conclusions.

A la carrera ja vèieu com aplicar les mates a altres àmbits?

Durant la carrera no es veia molt en detall com s’apliquen les mates a altres àmbits. Però estic molt content de com va anar la carrera, vaig tenir professors excel·lents, vaig estudiar a la facultat de mates i estadística de la UPC, i és veritat que a dins d’alguna assignatura potser hi havia un tema que era una mica més aplicat i sí que se’n parlava, però en la majoria de casos estudiaves els aspectes fonamentals d’aquells temes, i es tractava d’anar entenent teoremes i de fer exercicis. Es donava molta importància al fet de demostrar o justificar bé el que es deia, i no hi havia tant d’èmfasi en les aplicacions.

Què és el que més t’agrada d’aplicar les matemàtiques a la recerca biomèdica?

Quan penses a analitzar dades… analitzar dades en general és un terme massa abstracte, però de vegades resulta que pots aplicar alguna de les imatges mentals o intuïcions del món de les mates, per exemple l’àlgebra lineal o la teoria de probabilitats, ho pots aplicar al fet d’entendre millor el que t’estan dient les dades i en alguns casos surten respostes que poden ser molt il·luminadores. Aquesta és una capacitat que veig que, pel fet d’haver estudiat mates em dona com un petit avantatge dins del grup. El fet de poder contribuir amb això en un grup multidisciplinari, de sentir que puc ajudar als altres i el reconeixement que això comporta és molt estimulant. A nivell intern és molt reconfortant saber que partint d’un conjunt de dades pots arribar a dir alguna cosa i pots aplicar aquestes eines per transformar les dades, amb la intuïció, en un resultat més entenedor. Això és importantíssim per a la ciència.

Com et sents enmig de tants Biòlegs i Informàtics?

Em sento molt bé en aquest grup, estic molt content envoltat de gent amb backgrounds diversos, m’agrada molt fer col·laboracions amb la gent del lab, sempre n’aprenc molt. Durant el temps que he format part del lab he après moltíssimes coses de biologia i de genòmica, i ara aquests temes també em fascinen, no tinc formació de biòleg, però són temes que de mica en mica vaig entenent millor. És molt excitant saber que estàs una mica a la frontera del coneixement que té la humanitat sobre un tema, i que potser hi ha molt poca gent al món que tingui unes intuïcions semblants o unes idees sobre com funcionen coses que s’entenen poc. Això està molt bé. Cap problema, ans al contrari, és molt estimulant i molt bonic treballar amb gent amb una qualitat humana i intel·lectual que té la gent del grup, és un dels millors grups on he treballat.

Justament t’anava a preguntar què és el que més t’agrada de treballar en recerca?

Tot això que ja he comentat, el fet de poder contribuir en temes de coses que se’n sap poc, poder compartir aquestes intuïcions i els resultats amb la humanitat. Però crec que el que pot ser més interessant és la part de comprendre bé, tot i que la part de comunicar també és molt interessant.

El Ferran és el primer autor, juntament amb el Fran (link a l’entrevista del fran) del darrer article important del grup que s’ha publicat aquest estiu. L’article demostra que es pot desenvolupar una eina bioinformàtica molt potent, que amb mètodes d’aprenentatge automàtic i a partir de dades existents de mutacions de milers de tumors, pot determinar la potencial contribució al desenvolupament del càncer. Aquest article ha estat publicat a la revista Nature, i com que és un article important, se n’ha fet ressò a diversos mitjans de comunicació.

Com t’has sentit amb la publicació de l’article de BoostDM?

He sentit molt el pes de la responsabilitat. Però no és diferent que una altra publicació. Potser en aquest cas el fet de ser primer autor, corresponding author, no estic acostumat a publicar, això em fa sentir un pes de molta responsabilitat, aquesta publicació arribarà a molta gent, és una revista prestigiosa i ha d’estar molt ben fet. Ha estat un any sencer de preparació de l’article des que la Núria va proposar d’enviar-lo fins que s’ha publicat. De vegades és molt cansat estar tantes hores donant-li voltes al mateix projecte. Una part de mi diria que vol passar pàgina, però forma part dels dilemes de publicar, per una banda vols publicar i que molta gent ho llegeixi. El què diré ara depèn del caràcter de cadascú: pel meu caràcter un cop sento que he abastat els objectius que m’havia proposat per a un projecte, vull girar full, vull fer un punt i a part. De vegades tal com està muntat, el sistema de les publicacions no t’ho permet, necessites dedicar molta energia a tot el que comporta el procés de publicació i és molt esgotador. A més, en aquest cas nosaltres hem tingut molta sort i ens l’han acceptada, però molta gent dedica molta energia i finalment li rebutgen, i és descoratjador.  Això són recursos, són salaris, és temps dedicat a fer allò… de la gent que s’hi dedica i acaba una mica en un temps perdut.

Parla’m de les teves aficions…

Sí, tinc aficions conegudes per la gent del lab, com ara ballar. Però durant la pandèmia he tornat a jugar a escacs, ja sabia algunes jugades de petit, però des de fa un any he començat a jugar molt, estic molt enganxat als escacs, no tinc un nivell molt alt, però estic jugant molt. És súper excitant. I de mica en mica vaig millorant, però molt a poc a poc. Qui vulgui millorar a escacs ha d’estudiar i dedicar molt temps i no sempre tinc aquest temps.

Són dues aficions molt diferents, oi?

Sí, és totalment diferent, en el sentit físic són totalment oposades, el ball és la connexió amb el cos i amb la música i els altres a través del contacte. En canvi els escacs són la immobilitat i l’esforç mental. És un tipus molt concret d’esforç mental. Hi ha unes certes habilitats mentals que es veuen molt reflectides en els escacs i unes altres que no hi són.

El que es diu que els escacs són per a gent intel·ligent, no hi estic gaire d’acord. És un exercici mental com qualsevol altre. I ets bo si t’agrada, si practiques, i al final pots tenir tot el talent de manera innata, però tothom té un sostre natural. Potser el més interessant no és lo bo que siguis en un moment donat sinó el fet de ser capaç de trencar el teu sostre. Això és més fàcil si t’agrada, si disfrutes jugant tens més possibilitats de millorar.

Li trobes alguna connexió amb la ciència?

Sí, els escacs tenen una part de ciència. Com diu l’actual campió mundial, Magnus Carlsen, els escacs tenen una mica d’esport, una mica d’art, i una mica de ciència. I hi ha una ciència al voltant dels escacs que s’ha desenvolupat al llarg de la història per entendre quines són les posicions favorables, per poder avaluar les posicions, quan tens un avantatge estàtica, quan tens una avantatge dinàmica, per a quins finals o quines posicions relativament simples es pot concloure totalment clara a qui beneficien. Sí, tenen una part de ciència, a banda que els escacs són com la drosòfila de la biologia, però de la Intel·ligència Artificial. La intel·ligència Artificial i els sistemes d’aprenentatge automàtic, el que es coneix per reinforcement learning, ha progressat molt fent servir els escacs com a exemple de tasca competitiva simple, relativament simple a l’alçada de les màquines, però encara amb una complexitat suficient com perquè el problema no estigui resolt, no sé si alguna vegada es podrà resoldre, jo crec que sí, jo crec que arribarà un moment en la història de la humanitat en què es podrà fer.

Tu també dones classes a la Universitat, i sé que t’agrada, quin consell o recomanació els donaries als estudiants que volen estudiar Matemàtiques?

Alguna recomanació? No sé, no en tinc cap, deixa’m pensar…

Què és el que t’agrada de fer les classes?

Preparar les classes m’ajuda a entendre millor els temes que explico, fins i tot si parlem de coses relativament bàsiques per a un matemàtic professional com l’àlgebra lineal o el càlcul diferencial, el que s’ensenya a la secundària. Totes aquestes idees tenen una profunditat que no es reconeix quan t’ho expliquen per primer cop, no es reconeix perquè no es pot transmetre, ho has d’experimentar. I es reconeix donant-li moltes voltes, explicant-les de maneres diferents, intentar entendre-les de molts angles diferents. I te n’adones que hi ha una riquesa i una quantitat de maneres d’entendre fins i tot les coses que semblen més simples… que és totalment aclaparador, com més vegades expliques, i com més esforç fas per intentar explicar una idea d’una manera que sigui molt sintètica i molt entenedora a la vegada, en aquesta mesura, vas progressant la comprensió del que estàs intentant transmetre.

Jo soc una persona nerviosa, puc sentir certa incomoditat quan estic parlant en públic, quan m’exposo als altres, però al mateix temps he après que si fas un esforç per donar una explicació … Molta gent t’ho agrairà. I això és un retorn que també té molta vàlua, sentir que puc contribuir una mica perquè algú entengui una cosa té un valor immens, em reconforta enormement.

El Ferran em comenta que seguiria conversant molta més estona, es nota que gaudeix parlant de matemàtiques, igual que estic segura que es nota que gaudeix fent les classes i ajudant a un company o companya a resoldre algun dubte. I el més important de tot, és que no només aconsegueix explicar-se molt bé, sinó que aconsegueix encomanar la seva passió per les matemàtiques i les seves aplicacions.

Links relacionats:

Link a la notícia de l’article de BoostDM

Link al video resum de BoostDM

Link al video “El ball dels científics de l’IRB” El Ferran va participar de grat en el programa “Ballar i evadir-se” de TV3, en què una colla de científics de l’IRB Barcelona van passar una jornada ballant amb el director Pere Faura.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s