Contes per explicar ciència

Comença un nou any, i m’adono que els darrers mesos no he publicat al bloc. No és que no hagi escrit durant aquest temps. El que ha passat és que he escrit amb un altre objectiu. He començat un taller de “Relat Curt” i m’ha portat més feina de la que em pensava.

Malgrat la feina, he gaudit de valent llegint autors que desconeixia, comentant els textos amb els companys, i sí, també intentant escriure relats de diferents temàtiques.

El primer text que vaig fer pel curs havia de relatar alguna vivència de la primera classe, i jo el vaig titular “Què hi faig aquí?”. Realment, vaig començar el curs amb certs dubtes, no tenia clar què n’acabaria de treure jo, d’un curs d’escriptura. Però finalment, després d’un trimestre anant els dimecres a la llibreria Obaga del carrer Girona, compartint la tarda amb els companys, escoltant al Xavi Ballester com ens transmet la seva passió per les “històries” que llegim i escrivim, us he de dir que espero anar aprenent, i amb el temps, aconseguir fer relats amb temàtica científica, que serveixin per entreteixir les lletres amb les ciències. Intentaré incloure un nou tipus de post, amb relats curts que, sense pretendre explicar la ciència, hi tinguin una relació, i d’aquesta manera, desdibuixar aquesta frontera que molts s’entesten a posar entre les ciències i les lletres.

Començo amb un microrelat, espero que us agradi:

El Museu

La Mireia estava concentrada davant la pantalla negra que li mostrava el codi que volia repassar. Aquell matí, en arribar a les oficines del centre de recerca, havia trobat l’ordinador encès, tot i que estava segura que l’havia apagat. Sempre l’apagava els divendres, i aquell, justament, havien estat celebrant l’enviament del darrer article a la revista “Computational Cancer Research”. Tothom l’havia felicitat per la publicació, aquell treball era la culminació de molts anys de recerca sobre la genòmica del càncer.

              A l’antic museu de ciències naturals ja no hi quedava cap esquelet de balena penjat del sostre. Ni animals dissecats i polsosos, com aquell tigre que als infants els recordava un abric de pell amb ulls de nina. Ara, l’edifici antic havia estat renovat i hi havia un centre de recerca computacional. Algunes sales eren plenes de màquines negres que semblaven una ciutat en miniatura, estaven connectades entre elles per milers de cables de colors, i tenien gran quantitat de llumetes tentinejant durant tot el dia i tota la nit.

              En Quim, l’estudiant de doctorat que treballava en el projecte sobre processos mutacionals, es va acostar tot nerviós.

– M’estan passant coses estranyes, trobo errors en el meu script que estic segur que havia corregit.

              – Jo també estic tenint problemes, sembla que les fórmules del meu model estan canviant i no entenc perquè.-digué el Francesco.

              – Això és impossible, deu ser que heu agafat una versió antiga.- digué la Mireia.

              – Estic segur que estic en la darrera versió.

              El Francesco era molt metòdic i ho tenia tot molt ben endreçat. Havia estudiat Matemàtiques i tenia un Doctorat en Bioinformàtica. Des que treballava en aquest grup s’havia especialitzat en la modelització de fenòmens biològics i en l’aplicació de diferents mètodes estadístics per analitzar els processos relacionats amb el desenvolupament del càncer.

              – Això no pot ser, anem a preguntar als informàtics, potser han estat actualitzant el clúster.

              Tots tres començaven a estar inquiets, van sortir de l’oficina i van caminar pel llarg passadís blanc cap al departament informàtic del super-ordinador. Quan van explicar el que passava al tècnic, ell va dir que no podia ser, que ells no estaven actualitzant res, podien anar a la sala a comprovar-ho.

              En obrir la porta, van quedar glaçats. S’havia format un amalgama de cables, microcircuits i llums que ocupava el doble de l’espai inicial. Les màquines s’estaven auto-reproduint, no ho podien creure: el súper-ordinador tenia un tumor.

Un pensament sobre “Contes per explicar ciència

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s